lunes, 31 de octubre de 2011

Marxassa 2011. De Sant Martí del Montseny a Sant Simó de Mataró.

Avui, 22 d’octubre, fem la Marxassa 2011!! Sona el despertador a les 4.30h i és un dia especial perquè tinc un company de cursa excepcional, el meu fill Pau!!


A les 5.15h estem a Mataró i des d’allà ens porten en autobusos fins a Sant Martí del Montseny per sortir a les 7h. Ens trobem amb en Lluís que no estava gaire segur de fer-la, encara bo perquè va sortir tant de pressa que va acabar el primer!!

En Pau i jo sortim al trote i a les 8.35h ja hem fet 9.4kms, arribem al primer control de Fontmartina i no parem gaire, el temps de menjar algun que altre donut, xocolata i sucs.


Fem un tram de força baixada i anem trotant força estona. A les 11h estem en el següent control, Sant Celoni i tenim la primera sessió fotogràfica. 






De moment tot va bé, encara que el meu company té una butllofa en un dit però la té controlada, no li fa gaire cas. Recuperem forces i un cop arreglat el dit continuem cap a Sant Martí del Montnegre. Arribem a les 13h, ja hem fet 35 kms i anem prou bé. En Pau va marcant el ritme i ens ho passem molt bé. Unes quantes fotos més i sortim cap al següent control. En aquest tram apreta el calor i el ritme és un xic més lent, però no tenim pressa. Li comento a en Pau que si continuem amb aquest ritme podem acabar en unes 12 hores.




A les 14.30 arribem a Vallgorguina, Km. 44 ¡! i aquí ens espera un bon dinar. Ens entaulem per menjar amanida, entrepà de butifarra, fruita, iogurt, cafè, i qui vol … també copa. El temps no té gaire importància, es tracta de gaudir amb els companys de cursa. Els de l’organització ens diuen que en Pau és el benjamí i tothom el cuida molt bé. 






Amb la panxa plena sortim cap el Santuari del Corredor i en Pau, que va estudiant el perfil, diu que és la última gran pujada i té raó, encara que ens quedava alguna sorpreseta. En Pau va sumar les butllofes del peu amb molèsties a la planta del peu dret però va continuar marcant el ritme. És fort com una roca, quasi no es queixa, sembla tant tossut com el seu pare … diu que per nassos l’acabarà!!! Arribem al Corredor a les 16.15h, ja hem fet 50kms!! Aquí tenim la darrera sessió fotogràfica fins l’arribada. Recuperem forces amb una llimonada natural fantàstica. Tant sols queden 15kms i sortim animats i xerrant a un ritme una mica més lent per no carregar el peu d’en Pau. 






Arribem a Sant Martí de Mata, només ens queden 5kms. En Pau rep ànims de tothom. Anem parlant i comentem que queden 50 minuts per les 19h de la tarda i per 12 hores de cursa. En Pau s’anima i apreta el ritme, no triguem gaire en arribar a la carretera de Mata i comencem a avançar corredors que ens havien adelantat abans, això ens motiva encara més i sense adonar-nos-en ens trobem corrents i arribant a Sant Simó a les 18.45h.

Hem estat en cursa 11.45h i naturalment, a l’arribada la Mercè immortalitza aquest moment tan especial. Per mi ha estat un plaer i una satisfacció fer la cursa amb el meu fill, aquestes hores compartides amb ell no tenen preu!!



1 comentario: